L’Ajuntament de Vilassar de Mar declara el municipi insubmís i oposat al TTIP

vilassardemar.info | 18 set. 2015

L’Ajuntament de Vilassar de Mar va aprovar en la sessió plenària d’ahir dijous 17 de setembre de 2015 la moció que va presentar el grup municipal de BABORD-CUP-POBLE ACTIU sobre el REBUIG A L'ACORD COMERCIAL "D'ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ" ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS més conegut com a “TTIP”.

La moció es va aprovar amb els vots favorables de Babord, ERC VdM diu Si i VdM si que pot/Si puede. Es van abtenir els grups de Convergència i Uniò i Gent per Vilassar de Mar, i van votar en contra els grups de Ciutadans i el Partit dels Socialistes de Catalunya. Al final de la noticia podreu llegir el text sencer de la moció aprovada i descarregar-la en pdf.

En el següent vídeo podeu veure el ple del dia 17. Per veure directament la defensa i presentació de la moció en el ple que va fer el regidor Carles Soler (de Babord) i els vots i justificacions de la resta de formacions polítiques amb representació al ple feu clic en el següent enllaç https://youtu.be/mc-Z-kxtt5I?t=1h25m9s.

Per saber més sobre el TTIP podeu llegir la noticia que vem publicar al mes passat El TTIP a VIlassar de Mar.  

Text de la moció:

AL PLE MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE VILASSAR DE MAR

EL GRUP MUNICIPAL DE BABORD-CUP-POBLE ACTIU

PRESENTA LA MOCIÓ DE REBUIG A L'ACORD COMERCIAL "D'ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ" ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS. (TTIP)

7 DE SETEMBRE DE 2015

Atès que l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), va molt més allà del comerç ja que l'acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

Atès la falta de transparència que estan caracteritzat les negociacions del TTIP, és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s'està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara esta classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu que exerceix un paper important en les relacions comercials d'Europa, ja que pot vetar els acords comercials (com va fer amb l'Acord Comercial Antifalsificación, ACTA), només se'ls permet l'accés limitat als textos de negociació.

Atès que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversora-Estat que permetria als inversors estrangers eludir als tribunals nacionals. En cas de presentar-se conflictes per part de la inversora amb l'Estat, una comissió d'arbitratge serà qui s'encarregui de resoldre'ls, l'anomenada "Investor-toState Dispute Settlement" (ISDS). Aquest òrgan tindria competències per a establir compensacions econòmiques dels Estats a les inversores sempre que aquestes demostrin que aquells apliquin mesures (per exemple, augment de garanties en la protecció del medi ambient) o que redueixin els beneficis futurs d'una companyia. L'Estat en aquest cas pot recórrer judicialment la decisió, però li suposarà uns costos judicials elevats. A més, les decisions dels òrgans d'arbitratge son fermes i no es poden apel·lar. Es tracta d'un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d'arbitratge conclou que les polítiques decidides; democràticament podrien reduir els guanys projectats d'un inversor, aquest mecanisme podría obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions rnilionàries a Australia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l'Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d'hospitals  Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.

Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una amplia, varietat de sectors, es veuria encara més afectades per l'establiment d'un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest organismo és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d'empreses, tindran l'oportunitat d"'analitzar" prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s'engeguin

Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L'agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d'avançar en major protecció dels drets laborals.

Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l'aplicació de conceptes com el "reconeixement mutu" dels estàndards i altres estratègies, poden tenir indirectament el mateix efecte, encara que sense canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del "reconeixement mutu", les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l'altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la practica, s'anul·laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaría un dúmping desregulador sense precedents.

Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d'interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua, o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics.

Atès que la protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

Atès que les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de Lliure Comerç Canada-UE (ZETA), el TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Atès que la contractació pública ha de tenir en compte no només el preu sinó també altres aspectes, especialment els mediambientals i socials, i que el TTIP suposaria una reducció de les garanties per a la ciutadania. Aquest acord, a més, posa en perill els aspectes progressius de la legislació de contractació pública de la UE, en particular els aspectes que faciliten el desenvolupament regional i local.

Atès que el manteniment i millora dels serveis públics és obligació de les Administracions Públiques, entre elles les Administracions Locals, i que el TTIP els posa en perill. Aquest acord persegueix la liberalització total dels serveis públics i l'apertura de prestacions dels mateixos a les empreses transnacionals, així com les compres i licitacions de bens i serveis en tots els nivells de poder públic. EI TTIP compromet l'habilitat dels representants elegits per la ciutadania per a administrar lliurement les seves comunitats locals i promoure l'ocupació, l'activitat productiva i altres iniciatives locals, posant-los en clar desavantatge davant les empreses transnacionals.

Per tot això, es proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Declarar Vilassar de Mar municipi insubmís i oposat al TTIP, defensant els

serveis públics bàsics per a la redistribució de la riquesa i la justícia social.

Segon – Instar el Consell Comarcal del Maresme i la Generalitat de Catalunya perquè facin una declaració de rebuig a l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units.

Tercer - Instar al Govern de l'Estat a mostrar formalment el seu rebuig a l'actual proposta del TIP, i a defensar totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment Útils i remarcant el rebuig a la implantació del tribunals d’arbitratge privat en la resolució de les diferències entre el sector públic i les empreses privades

Quart - Instar al Govern a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l'estat de les negociacions

Cinquè - Traslladar aquests acords al Consell Comarcal, al Govern de la Generalitat, Ministeri d'Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés i el Senat de l'Estat espanyol.

Sisè: Instar a les autoritats competents a desplegar un ampli debat a tots els nivells, comptant amb les organitzacions sindicals, professionals, i dels ciutadans i ciutadanes.

 

Descarrega el text de la moció en *.pdf