El passat dimecres 9 de juny al migdia, al Col·legi de Periodistes de Catalunya tingué lloc la Declaració per a la protecció i la promoció dels arxius audiovisuals de les televisions de Catalunya i Andorra. Aquesta declaració té com a objectiu posar de manifest la necessitat de preservar la documentació audiovisual procedent de les televisions locals, implicar les administracions en aquesta comesa i difondre la importància d’aquesta documentació com a font de coneixement i com a part del nostre patrimoni cultural.

L’OPATL (Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals) és una iniciativa de cooperació estable entre arxius i televisions locals de Catalunya i Andorra que va sorgir l’any 2008 per iniciativa del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD) i la Xarxa Audiovisual Local (XAL). En tots aquests anys, l’OPATL ha pogut constatar que existeix un risc real que part de la documentació audiovisual procedent de les televisions locals desaparegui de manera irreversible, ja que moltes de les cintes de vídeo estan arribant al final de la seva vida útil. En aquest sentit cal recordar que les cintes més antigues daten de 1980 i que el vídeo digital no es va acabar imposant fins a l'inici del segle XXI. 

Des de l'Observatori s’està alertant del risc de desaparició de centenars de milers d'hores de vídeo i televisió i aquest va ser el principal accent que té la Declaració de la que us parlo i ve a tomb parlar d’això en aquest nou mitjà perquè a casa nostra, a Vilassar de Mar, el perill és ben palès.

Tots sabeu que Vilassar Televisió és una entitat privada sense afany de lucre que durant 31 anys ha emès, de forma, avui diríem analògica, a través de les ones. El que pocs sabreu és que juntament amb televisió de Cardedeu, la primera televisió local de la Península Ibèrica, es va salvar de l’apagada analògica precisament perquè la llei del nou plantejament audiovisual local les considera televisions històriques i per això les “indultava” de l’apagada. La paradoxa és que malgrat els més de trenta anys de servei i l’exempció de la llei que l’haurien de posicionar en un pla privilegiat, tot fa presagiar un final proper i funest per aquest mitjà tant nostre com entranyable.

Ningú pot desmerèixer la feina de les persones que l’han dut endavant i sobretot del seu principal sostenidor físic, econòmic i intel·lectual, el Sr. José Vargas. Podríem discutir sobre la qualitat de l’emissió i fins i tot dels continguts, jo modestament, per els anys de dedicació que hi ha entregat només sóc capaç de dir davant del Sr. Vargas, “Chapeau!”. Efectivament la televisió de Vilassar més que una televisió ad hoc, majoritàriament és un servei de reemisió d’actes, activitats i festes, aquests són els seus continguts. El resultat d’aquestes emissions durant tants anys de forma ininterrompuda és un arxiu sens parangó que aporta una importantíssima informació i la converteix en una font etnològica i etnogràfica de primera magnitud. La importància d’aquest fons ningú la pot posar en dubte i qui ho faci no mereix cap més apel·latiu que el d’ignorant.

Malauradament, en els darrers anys, la fagocitat de la Societat General d’Autors i Editors (ESGAE) ha posat en perill de desapareix la “nostra” televisió que amés, està tenint molts problemes per adaptar-se tècnicament a les noves necessitats i a donar una bona qualitat de senyal en el nou entorn que s’ha imposat en el panorama televisiu.

En aquest sentit, l’aparició fa anys de Catvilassar (el Centre Audiovisual i Tecnològic de Vilassar de Mar) fou una bona iniciativa per posar on line els continguts analògics de la Vilassar TV (primer a www.catvilassar.com i posteriorment a www.vilassardemar.tv) malauradament les despeses de manteniment van fer aturar la iniciativa. Fora fàcil cloure que les penúries de Vilassar TV i l’aturada de la posada on line de www.vilassardemar.tv s’haurien resolt fàcilment amb un mínim ajut de l’Ajuntament però seria massa benèvol (i no és el meu estil) si ho deixés aquí. La realitat és més crua, durant les dues darreres legislatures el govern de CIU no només no ha donat prou suport a ambdues iniciatives sinó que a més ha creat i promogut un nou canal on line de continguts locals finançats a despesa pública (competència deslleial???). Ja ho ha fet sovint això l’anterior equip de govern, no podent controlar alguna cosa, en crea una de nova (un altre dia us parlaré d’altre casos semblants).

El cas és que les excel·lents instal·lacions de la Ràdio i de la mal anomenada “televisió” municipals que l’ajuntament té al carrer de Sant Pau, on abans hi havia el Centre Cívic del” Passeig, han estat des del minut zero al servei del govern i dels seus interessos particulars semblantment com ha passat amb els Smartpoints, que l’ajuntament ha posat en alguns indrets i que a diferència de les tradicionals cartelleres on tothom hi podia posar de tot, només s’hi publiquen els continguts que el regidor de comunicació creia oportuns. És per això que tant en aquests Smartpoints com en la mal anomenada “televisió” municipal per Internet com en el web i altres mitjans controlats per la regidoria de comunicació no hi apareixien els actes i activitats promoguts per persones i entitats que el dit regidor considerava no afins. En qualsevol altre municipi amb cultura democràtica i col·laborativa els estudis del Carrer de Sant Pau els haurien compartit la Ràdio municipal i Vilassar TV (i altres que ho volguessin) a fi que l’emissora municipal és beneficiés de la llicència d’emissió analògica de Vilassar TV i aquesta es beneficiés de les instal·lacions que hem pagat entre tots. Aquest fet, amés, hauria redundat en favor d’una informació més contrastada i polièdrica i hauria ajudat a formar més i millor als ciutadans. Però, ai las, potser això és precisament el que el govern sortint no volia.

Fet aquest ex cursus, i tornant al tema que ens ocupa i perquè de res serveix ara plànyer-se del que durant els darrers 8 anys ha passat i perquè estic segur que en endavant els nous governants del municipi resoldran, vull que aquest modest article serveixi per posar en alerta el perill en què es troben hores i hores de gravacions que conten els darrers 31 anys del bàtec cultural, popular i polític de Vilassar de Mar. Aprofitem l’impuls de la Declaració per a la protecció i la promoció dels arxius audiovisuals de les televisions de Catalunya i posem al cartipàs municipal la situació en què es troba l’Arxiu de Vilassar Televisió i exigim als nous governants que arribin a una entesa amb l’entitat per preservar la nostra història audiovisual col·lectiva.

El que subscriu aquest article, com a col·laborador de Televisió de Vilassar ha presenciat en alguns casos reunions amb diverses forces polítiques que res han fet o han aconseguit per redreçar una situació tant trista com absurda, confio que el futur regidor de comunicació i els nous regidors electes de les darreres eleccions que el poble savi i sobirà a posat als escons municipals siguin capaços no només d’ajudar a protegir i a millorar la qualitat d’emissió de Vilassar TV sinó que permetin el refresc i el canvi de suport dels 31 anys de l’arxiu de l’entitat un dels tresors audiovisuals més importants de Catalunya i que seria imperdonable que deixéssim perdre per manca de sensibilitat política.

Alexis Serrano Méndez
Arxiver i historiador,
President del Centre d’Estudis Vilassarencs