La Diada de tots
Als que pensen que els dimarts tretze són dies de malastrugança caldria recordar-los la llegenda negra que pesa sobre els onzes de setembre. Pocs dies han encadenat tantes desgracies al llarg de la historia: el 1714 Barcelona cau en mans de Felip V, el 1916 moren diverses persones en l’enderrocament d’un pont al Quebec, el 1973 Pinochet comença el seu regne de terror i el 2001 es produeix l’atemptat contra les torres bessones. Els catalans, com a poble “gafe” que som ens agrada delitar-nos en la nostra desgracia i, sempre que ens ho han permès, hem sortit al carrer a celebrar la nostra humiliant derrota de fa 301 anys.
Però com deia Bob Dylan “The times they are a changin” i ja portem uns quants anys afrontant l’onze de setembre amb una mica d’esperança. Les darreres celebracions de la diada han servit de megàfon per tots aquells catalans que de forma pacífica hem volgut manifestar el nostre compromís per avançar cap a la constitució d’una república catalana en un futur pròxim. De la mateixa forma existeix un ampli col·lectiu de catalans que vol continuar dins l’estat espanyol. És una actitud totalment respectable, i entenc que no es sentin còmodes en mobilitzacions de marcat caràcter independentista com ha estat la Via Catalana organitzada aquest any per l’ANC i Òmnium Cultural. Comprenc als representants d’Unió, el PSC, Podem o ICV que, tot i no defensar el moviment independentista, no reneguen de la seva catalanitat, i les ofrenes florals realitzades per aquests en la celebració de la diada al nostre poble només fan que confirmar aquesta tesi. Cap de les agrupacions amb representació al consistori es va negar a participar en una Diada que representa tots els catalans.
OH WAIT! Sí que hi va faltar algú... Els membres de Ciutadans van decidir no assistir-hi. Els mateixos que es passen el dia defensant la perfecta compativilitat entre el seu catalanisme i sentirse espanyols al·leguen a última hora que no es presentarien a uns actes que “representen només part dels catalans”. És per això que m’agradaria saber quina espècie d’actes representen a tots els catalans? Pel que jo sé durant l’acte d’ahir no hi havia res que pogués ofendre als catalans que també es puguin sentir espanyols. Aleshores, que els va poder molestar? Que es cantes els segadors? Que es ballessin sardanes? Que no sones l’himne d’Espanya? Cert és que el discurs de l’alcalde Damià del Clot va ser de marcat to independentista, però els regidors que no hi estaven d’acord varen limitar-se a no aplaudir ni seguir els càntics d’Independència. I si no que li expliquin a les representants del PSC. No crec que fos tan difícil. És per això que començo a deixar de creure’m la història que els senyors de Ciutadans se sentin tant catalans com espanyols ja que no semblen disposats a celebrar ni la Diada, i cada cop em temo més que acabin utilitzant un anticatalanisme més radical com a esquer pel pròxim 27-S.
Joan Simó
Altres Noticies
Opinió
-
Votin
-
La Diada de tots
-
Per una nova política comunicativa a Vilassar de Mar
-
La Declaració per a la protecció i la promoció dels arxius audiovisuals de les televisions i el cas de l’arxiu de Vilassar Televisió
-
Resposta de la Regidora de Cultura a l'article d'opinió "El Pla d'Equipaments Culturals de Vilassar de Mar(PEC VdMar). Un PLA...
Ajuntament Vilassar de Mar
