Votin
Tinc 16 anys i com la llei indica, el pròxim 27 de Setembre, no podré votar. És per això que, veient com s'han posat de moda les cartes públiques, m'he decidit a escriure'n una. La podria titular "Carta als Vilassarencs" o quecolm per l'estil, però com, el que menys desitjo és recordar al to impertinent de Felipe González, he decidit no fer-ho. Així que, optant per un títol més auster, tot i que no per això menys imperatiu, em dirigeixo a vostès.
Tots sabem (i el que no ho sàpiga és que s'esforça per no fer-ho), que estem davant d'un moment històric. És, com molts altres al llarg de la història, un moment per a decidir. Per decidir el futur de tots, dels independentistes i els no independentistes, d'ells i dels seus fills que, com jo, actuem com a espectadors. Som molts els que estem perplexos davant del circ mediàtic que s'intensifica setmana rere setmana. Veiem adults comportar-se com nens, arrossegant-se, ballant i humiliant-se per rascar quatre miserables vots. Però és comprensible, ja que, com molts diuen, el 27-S ens ho juguem tot. I jo i molts altres, encara que la Carta Magna ens impedeixi pronunciar-nos, també ens hi juguem molt, és per això que si no volen votar o els fa mandra, votin per nosaltres.
Dit això una cosa deuria quedar clara, han de votar, és necessari, és imprescindible. No poden o no haurien de poder quedar-se a casa amb els braços plegats mentre els altres decideixen per vostès. Votin a qui vulguin, no seré jo qui els digui per qui ho han de fer, però facin-ho. Catalunya pot necessitar o no un canvi, pot necessitar o no una revolució, pot necessitar o no sortir d'Espanya, però el que segur que necessita és una decisió, una que ho canvii tot o una que no canvii res. No s'enganyin, depèn de vostès, única i exclusivament de vostès.
Votin com, quan i a qui més els agradi, i no ho facin, en cap cas, guiats per la por. Votin de forma democràtica i sincera, votin pels seus pares, pels seus fills, però no pel que digui o deixi de dir La Caixa, Rajoy, l'Eurogrup o el veí de la cantonada. Votin a consciència i sàpiguen que ni que no ho vulguin aquest serà el vot que pot marcar la seva vida. No perdin aquesta ocasió.
Joan Simó